M’agradaria començar la primera entrada del tercer curs d’infantil,
fent una petita reflexió sobre un dels treballs realitzat en l’assignatura de
Comunicació Audiovisual i Multimèdia, el qual m’ha resultat molt interessant i
enriquidor, font de nous aprenentatges.
El treball en qüestió (que he realitzat amb altres dues
companyes), s’ha basat en l’anàlisi de la pel·lícula “Ice Age: La edad de hielo”
i una corresponent aplicació didàctica. Què m’ha aportat aquesta tasca a nivell
personal? Quin profit n’he obtingut com a futura docent?
En primer lloc, haig de dir que he pogut aprendre de
primera mà com treballar una pel·lícula amb els infants, tenint en compte tots
els aspectes que aquesta comporta. He pogut adonar-me de que no es tracta de
seleccionar qualsevol pel·lícula, ja sigui pel fet de que es cregui que serà
atractiva pels infants o per qualsevol altra motiu. Tenir en compte l’edat a la
qual va dirigida també és una variable important.
Així mateix, m’he pogut conscienciar de la importància
que té seleccionar un film en el moment de treballar-lo a l’aula, ja que aquest
consta de tota una sèrie de valors educatius, però també de contravalors; de
missatges portadors de coneixement, però també de missatges ocults (com puguin
ser, relacionats amb el consumisme, el sexisme, el racisme,...). De fet, mai
hauria pensat que un mitjà d’entreteniment, com és una pel·lícula, tingués
tanta utilitat o contrarietat per a les criatures. Així, una simple pel·lícula pot
tenir grans efectes, ja siguin positius o negatius.
En segon lloc, d’aquest treball, n’he obtingut un gran
profit com a futura docent. No només he gaudit de visualitzar la pel·lícula i analitzar-la
des d’una perspectiva crítica, sinó que també m’he vist en la necessitat de
portar a terme activitats amb les quals es pugui treballar la pel·lícula en
qüestió. En la meva opinió, és a través de pensar activitats per als infants
amb les quals es puguin treballar diversos continguts, actituds i valors, quan
més es reflexiona sobre si allò que s’està fent, té alguna utilitzat i satisfà
els objectius amb els quals es realitza. A més a més, a la pràctica és quan s’interrelacionen
tots els fonaments teòrics.
En tercer lloc, he pogut experimentar un treball que serà
recurrent un cop que sigui futura docent. El perquè? Vivim en una societat en
la qual les tecnologies són i seran el mitjà principal per a obtenir el
coneixement, especialment per als infants, ja que neixen amb elles, i els hi
resulten atractives. Per aquest motiu, trobo que és essencial, adonar-se de la
seva fonamentalitat.
Per últim, també he pogut aprendre, que si es vol dur a
terme l’anomenada “alfabetització audiovisual”, no es tracta d’analitzar només
el contingut narratiu, sinó tres dimensions a la vegada: el contingut, el mitjà
en sí i el llenguatge (incloent tot el que està relacionat amb els missatges implícits
i explícits, els aspectes ideològics,...).
Ja per acabar l’entrada, destacar també, que no només els
mestres hem de visualitzar les pel·lícules de manera crítica, sinó que també
hem d’educar els infants perquè aquests siguin capaços de tenir una mirada
crítica.
Haig de donar les gràcies a la pel·lícula “Ice Age: La
edad de hielo” per fer-me conscienciar de tot l’esmentat, i fins i tot, fer-me
canviar la meva forma de pensar, cap a una altra que es correspon millor amb
els meus ideals com a futura docent.
“El
que puede cambiar sus pensamientos, puede cambiar su destino” Stephen Crane
