sábado, 29 de marzo de 2014

EL CONTRAST ENTRE LES MEVES EXPECTATIVES INICIALS I LA REALITAT VISCUDA

Hola de nou!

En aquesta nova entrada, he decidit escriure sobre el contrast que hi ha entre les meves expectatives inicials com alumna en pràctiques, i la realitat que després he viscut durant les primeres setmanes.

Des de la meva perspectiva, no tenir expectatives inicials respecte alguna situació és una utopia. Això és així, ja que encara que es vulguin evitar i que no influeixin, sempre s'acaba tenint-ne. Això no obstant, hi ha la sort de que aquestes expectatives poden canviar amb el temps, i en el cas de que hi hagi alguna negativa, acabar fent-li front, o bé, acabar aprenent d'allò que no resulta agradable i intentar trobar aspectes positius.


A continuació, vos exposaré un quadre d'algunes de les meves expectatives inicials:

LES MEVES EXPECTATIVES INICIALS

1) Tenir por de sentir-me perduda al llarg de totes les pràctiques i un sentiment de no saber què fer, de no saber per on començar, de no conèixer fins a quin punt intervenir a l'aula o ajudar als infants.
2) Sentir-me ben acollida al centre.
3) Sentir que els estudis que vaig emprendre a primer és el que realment m'agrada per a un futur.
4) Tenir por de que la meva tutora només m'estableixi un rol observador al llarg de totes les pràctiques, i no pugui arribar a intervenir molt més enllà.
5) Ser capaç d'interioritzar el funcionament del dia a dia a l'aula.
6) Creure que molts dels infants no em voldran fer cas, només a la seva tutora, i que no tindran interès per jo.
7) Creure que no seré capaç de realitzar amb èxit algunes tasques com: canviar bolquers, convèncer als infants perquè mengin, contar contes, establir l'ordre de la classe,...
8) Creure que em costarà quasi totes les pràctiques saber resoldre petits conflictes entre els infants.
9) Tenir la idea de que no es pot ser un mestre modèlic i amb totes les respostes, sinó que tinc el dret a equivocar-me.


En el següent requadre, he diferenciat aquells aspectes que finalment sí que s'han complert en la realitat, i aquells que no:

SÍ QUE HO HE VISCUT
NO ES CORRESPON EN REALITAT

Al llarg de les primeres setmanes de pràctiques, hi ha certs aspectes dels anteriorment mencionats, que s'estan complint en la pràctica, o bé, que es segueixen mantenint com a expectativa:

-He pogut experimentar un sentiment de pèrdua en cada acció nova que he emprès, i de no saber fins a quin punt intervenir (per exemple, en el moment del pati, si deixar joc més lliure, o bé, dur a terme algun moment de joc dirigit per incentivar als infants). Això no obstant, aquesta expectativa no cal entendre-la de forma negativa, sinó que des del meu punt de vista és un aspecte totalment normal, ja que no tinc cap tipus d'experiència anterior amb nens petits, i òbviament, és normal sentir-se perduda, i de fet, ho veig com un aspecte positiu, per després adonar-se d'allò que s'ha anat aprenent.


-Per un altre costat, des del primer dia em vaig sentir ben acollida al centre, i encara continuo sentint-ho. També que els estudis que vaig decidir emprendre, és allò que realment m'agrada.


-Sabia que era capaç d'interioritzar el funcionament del dia a dia a l'aula, i de les diverses rutines, i s'ha complert.


-Per últim, he intentat des del primer dia no pensar en ser una mestra model, sinó en aprofitar per aprendre dels meus propis errors.



Cal saber que moltes de les expectatives inicials que tenia, en la pràctica real no s'estan complint:



-Pensava que el sentiment de pèrdua i de no saber què fer el tindria al llarg de totes les pràctiques, i ara he pogut observar, que en moltes tasques ja em sento segura, i sé què faig i perquè ho realitzo.


-Creia que la meva tutora m'establiria un rol molt observador al llarg de tot el curs, i no ha set així. Són moltes les intervencions i col·laboracions que m'encomana, i moltes les funcions que em permet realitzar com ella. A més, moltes de les tasques amb les quals pensava que no m'anirien bé, ja hi tinc un gran control: canviar bolquers, convèncer als infants perquè mengin, contar contes,...


-Per una altra banda, també tenia la idea de que els infants no em voldrien fer gaire cas, ja que ja estaven acostumats amb la seva tutora. Això no obstant, ràpidament m'he sorprès del cas que em fan quan els hi dic que facin o no realitzin una acció, i fins i tot, són ells els que em venen a cercar perquè els ajudi, com una mestra més.

-Per últim, pensava que fins a quasi finals de pràctiques no sabria resoldre petits conflictes que sorgissin entre els infants, i ja són molts els que he ajudat a resoldre entre els més petits amb èxit.


"Viviríamos mejor si bajáramos las expectativas sobre el resultado de nuestras decisiones"

Barry Schwartz, psicòleg


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.4, ja que a partir de la contrastació de les meves expectatives, arribo a conclusions. 
-He seleccionat l'etiqueta 2.5, ja que al contrastar les meves expectatives inicials i la realitat viscuda, deixo entreveure dubtes i dilemes. 
-Per últim, he elegit l'etiqueta 4.3, ja que a l'analitzar la realitat viscuda, elaboro hipòtesis de les meves pràctiques. 

OBSERVO AMB LUPA UNA SITUACIÓ ESDEVINGUDA DURANT LES MEVES PRÀCTIQUES...

Des de que he començat les pràctiques, les meves reflexions han estat basades en un anàlisi a nivell general d'allò que he viscut i he sentit. Això no obstant, en aquesta nova entrada, he decidit focalitzar la mirada en una situació esdevinguda a l'escoleta, i que es pot anar observant dia darrere dia. Amb aquesta, pretenc anar molt més enllà, i veure si realment hi ha transcendències entre allò que es pensa, i que després s'acaba realment fent. Agafeu la lupa!



Començaré per descriuré el més detalladament possible, la situació observada durant l'assemblea d'aquest passat dimecres 26 de març:

Són les 9.30h del matí. Falten 15 minuts per anar al menjador a esmorzar. És el moment de l'assemblea, i per això, la tutora, els diversos nens i nenes, i jo (alumna en pràctiques) estem asseguts a la catifa en forma de cercle. La mestra canta la cançó del "Bon dia" i per primera vegada, la d'una tortugueta (que vindrà molt bé per allò que es realitzarà a continuació). Acabada la última cançó, informa als infants de que avui l'assemblea serà diferent, i que els hi donarà una sorpresa que a continuació anirà a cercar al pati (el qual es troba aferrat a la classe i es pot veure a través d'una vidriera).   Abans de sortir uns segons, els alerta de que no es moguin del seu lloc, ja que sinó no els hi ensenyarà allò que té preparat per a ells. Així, després d'una curta estona, torna a entrar a l'aula amb dues tortuguetes petites. Tots els nens i nenes es mostren inquiets, curiosos i amb diferents graus de por. Les dues tortugues es col·loquen damunt de la catifa i es deixen caminar lliurement. Després d'observar-se uns pocs minuts, la tutora del grup-classe deixa tocar als petits, els dos animalets.

         

·  Descrita la situació, quines creences trobo que manifesta la mestra?

Abans de donar resposta a aquesta pregunta, m'agradaria remarcar què entenc per "creences".

-Si cerquem en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, podem trobar el següent:

1. f. Firme asentimiento y conformidad con algo.
2. f. Completo crédito que se presta a un hecho o noticia como seguros o ciertos.

-Si cerquem per Internet, podem trobar idees sobre les creences, com les que es mostren en el següent vídeo:


-Si afegeix la informació acabada de mencionar, als apunts vistos a l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives, podria arribar a la següent definició:

"Metafòricament, les creences són aquelles ulleres que fem servir per mirar i interpretar la realitat i el món en general que ens envolta. Són aquelles idees considerades certes i segures (formades en les primeres etapes del desenvolupament de l'individu), que es troben integrades en el pensament de cadascú de nosaltres, i que tenen les seves pròpies conseqüències positives o negatives. Les creences estan molt vinculades amb les experiències personals, professionals i culturals que es tinguin, i encara que moltes d'elles es mostren resistents al canvi, no és impossible el seu canvi o transformació (moltes de les creences són adaptatives)"

Definides què són les creences, ja puc donar resposta a la pregunta abans formulada, en relació a quines creences trobo que manifesta la meva tutora de pràctiques en la situació descrita:

-Creu que una norma en el moment de l'assemblea, és que tothom estigui assegut damunt de la catifa en forma de cercle.

-Creu que és adequat introduir per primera vegada la cançó de la tortugueta, per tal d'aconseguir un aprenentatge més significatiu, motivador i funcional, amb les tortugues reals que es mostraran a continuació.

 -Creu que els infants s'han de guanyar allò que els hi mostra, i que per tant, si no compleixen qualsevol consigna, no podran aconseguir-ho (en aquest cas, veure les tortuguetes). Aquí fa servir l'estratègia de negociació.

-El fet d'entrar a l'aula dos animalets reals, demostra que la mestra creu en la importància de vincular la vida exterior amb l'interior de l'escola.

-Per últim, la mestra creu que s'ha de deixar certa llibertat i autonomia a les tortugues, i només quan es compleixi aquesta premissa, intervenir.

·         I quins són els fonaments teòrics de la situació descrita?

-Probablement, en el moment de l'assemblea, la mestra fa col·locar als infants damunt de la catifa en forma de cercle, ja que ha estudiat (per exemple, d'autors com Bernard Aucouturier) que és molt important per facilitar el diàleg, la comunicació i l'aprenentatge col·laboratiu entre els infants, aquesta distribució.

-En segon lloc, sembla que la tutora té en compte la metodologia constructivista, ja que aposta per un aprenentatge el més significatiu, motivador, funcional i realista possible, integrant la vida exterior amb la pròpia de l'aula.

-En tercer lloc, l'ús de l'estratègia de negociació, pot ser degut a què després d'estudiar diverses tècniques conductistes, cognitivistes,... hagi observat que la tècnica o estratègia de negociació, sigui adequada per aplicar en el grup-classe.

-Per últim, pot ser que la tutora es basi amb la teoria del desenvolupament de l'autonomia d'Emmy Pickler, ja que a l'introduir les tortugues dins de l'aula, també aposta per donar-les autonomia i cert grau d'activitat lliure, només intervenint en els casos necessaris, i per satisfer algunes necessitats.

·         I ja per acabar aquesta entrada, coincideix aquesta situació amb la meva visió i amb les meves pròpies creences?

Sí, en aquest cas en concret, coincideix totalment. L'únic que canviaria o milloria, és l'ús de l'estratègia de negociació. Probablement, els infants entendrien millor que han d'estar asseguts a la catifa mentre la mestra se'n va un moment, si s'apostés per una estratègia més reflexiva, i que de forma clara i entenedora, ho fes comprendre als més petits.

Fins la propera entrada!


EVA


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He elegit l'etiqueta 2.2, perquè al llarg de l'entrada identifico i contrasto les meves pròpies creences personals, amb les creences de la meva tutora de pràctiques que observo al centre. 
-He triat l'etiqueta 4.1, ja que he intentat identificar quins són els mars o fonaments teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula analitzada. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.3, ja que a partir de la informació recollida i d'una situació o cas en concret (del moment de l'assemblea), he elaborat hipòtesis de perquè s'ha realitzat d'una forma i no d'una altra. 

jueves, 13 de marzo de 2014

LA CONFERÈNCIA DE JANA SUAU

Aquesta nova entrada m'agradaria dedicar-la a la conferència de Jana Suau, que vaig poder gaudir d'escoltar en l'assignatura de "Reflexió i Innovació Educatives" el passat dijous dia 6 de març, i de la qual n'estic molt orgullosa. El perquè? Em va donar a conèixer una pràctica educativa diferent i amb molts d'indicadors de qualitat, al mateix temps que em va fer reflexionar sobre el que disposo en el meu centre de pràctiques, o bé, que m'agradaria que fos present en el meu futur docent.

A continuació vos faré un petit resum del que es va parlar en la conferència (la qual no em va deixar sens dubte indiferent). Per últim, podreu visualitzar un llistat d'aquells indicadors que considero que són de qualitat, i que varen aparèixer plasmats durant la conferència.

Jana Suau (que va fer magisteri d'educació física en primària), en la seva conferència, ens va explicar que és coordinadora del centre escolar infantil Els Molins de El Sencelles (de 4 anys d'inici), tot dient-nos que aquest últim és com una cooperativa, ja que les decisions sempre es prenen en consens. Així mateix, ens va donar a conèixer, que s'estava començant a aplicar un projecte (viu i obert), darrere del qual hi havia un procés i un bon equip directiu.

Jana Suau va afirmar que en el centre Els Molins es considera fonamental que hi hagi un bon equip directiu, ja que després s'ha de justificar bé a aquest, quin és el canvi o canvis que es volen produir i el perquè d'aquests. També, es considera essencial que les diverses persones que componen l'escola s'orientin cap a una mateixa línia pedagògica, però respectant-se sempre les diferències (Filosofia: "Pel mateix camí, però cada un al seu ritme").

Per altra banda, la metodologia que s'utilitza en l'experiència educativa que ens va explicar Jana, és la basada per mitjà d'ambients d'aprenentatge (duts a terme 3 vegades a la setmana: dilluns, dimecres i divendres, després de les rutines, mentre que els dimarts i els dijous es sol aprofitar per sortir fora de l'escola a visitar el poble).  Els mestres obrin totes les portes, es situen en un lloc adequat on puguin visualitzar tots els espais, i donen llibertat als infants, només intervenint en el seu joc, en cas de que aquests últims ho demanin. Així mateix, cal saber que es marquen unes rutines, però no passa res si unes s'allarguen més i altres menys, o bé, si alguna activitat s'ha d'eliminar, ja que la seva filosofia és: "Gaudir de cada moment".

Jana Suau ens va destacar durant la conferència, els següents tipus d'ambients d'aprenentatge que es treballen a l'escoleta:

-L'ambient de construcció: Es considera un ambient de vital importància, ja que en l'etapa 0-3, els nens i nenes tenen la necessitat (pròpia del seu moment evolutiu) de destruir i reconstruir (organitzar) diversos elements. Els adults no hi interactuen.

-L'ambient de cuina: Amb aquest ambient s'intenta potenciar els trets familiars de l'escola i el joc simbòlic. Hi ha una barrera perquè els infants puguin observar com realitzen el menjar els adults. Tenen una cuinera pròpia, i els infants són els que van a la cuina a agafar els aliments.

-L'ambient de la foscor: En aquest ambient es treballa amb objectes lluminosos i la llum apagada.

-L'ambient de psicomotricitat i moviment: En aquest ambient es pot trobar material de psicomotricitat divers, rampes, grans pilotes,...

-L'ambient de nadons: Aquest és l'ambient que porta més feina, i en ell es prioritzen les necessitats bàsiques dels infants. Es treballa per mitjà de diverses zones: zona de la identitat personal, zona pels que caminen, zona pels que gategen, zona de descans, zona de motricitat fina,...).  

*Els infants tenen l'opció de quedar a l'aula, o de sortir per explorar els diversos ambients, encara que generalment solen sortir.

*L'exterior és part de l'ambient i de l'escola. Totes les aules tenen accés al pati, i aquest últim no fa referència al concepte d'esbarjo, sinó a un component de les rutines, els ambients,... (Pati educatiu).

Jana Suau ens va explicar a més, que en el centre Els Molins es realitzen també, reunions setmanals o quinzenals, moltes reflexions, dinàmiques,... en les quals sempre s'arriba a un debat, per tal d'obtenir una conclusió clara i concisa, i els aspectes positius i negatius d'una mateixa proposició. Tot això, per mitjà d'una actitud sempre oberta, compromesa i col·laboradora, respectant en cada instant, el treball personal de cada membre de l'equip docent. Malgrat tot, com és complicat amb els membres del centre (que conformen  una família), determinar quines reflexions es poden extreure d'aquest, consideren de vital importància convidar a elements externs del centre, a què els critiquin i els hi diguin què observen del funcionament del centre.

Per un altre costat, en el centre escolar de Jana Suau, davant problemes que es puguin produir a l'aula, es dóna l'oportunitat de que es duguin a terme reflexions pedagògiques (amb la pedagoga). Així mateix, s'intenta fomentar per mitjà de dinàmiques, el treball de l'empatia, és a dir, el fet de saber-se posar a la pell dels altres.

Durant la conferència, també vàrem poder conèixer, quins són els referents amb els quals es basa l'escoleta:

-Loris Malaguzzi (Reggio Emilia/ importància d'un ambient familiar i de la participació i bona relació amb les famílies/ defensa de l'escola oberta).

-Emmy Pickler (Molta importància al desenvolupament de l'autonomia i als primers moviments del nen/a).

-Maurici.G i Rebeca Wild (Prioritat de les etapes del desenvolupament de l'infant).

-Montessori i Waldorf (Gran diversitat de materials).

-L'experiència d'altres escoles infantils.

Cal mencionar a més, quins són aquells elements de la pràctica educativa explicats en la conferència, que és consideren fonamentals i necessaris:

-L'acompanyament i l'observació constant de l'adult (en el procés d'aprenentatge de l'infant).

-Un entorn relaxat (per mitjà de material adequat, la reflexió constant,...).

-El context de l'infant (infant= ésser autònom, capaç, ple de coneixements, sempre amb una motxilla plena de bagatges, el vertader protagonista del seu propi aprenentatge).

Per un altre costat, Jana Suau també ens va explicar durant la conferència, quin és el tipus de material que es sol prioritzar al centre Els Molins:

 -Material estructurat (que no es sol trobar a casa seva).

-Material natural.

-Material reciclat.

Per últim, al anar finalitzant la conferència, se'ns diu quin és un dels pilars bàsics de l'escola en la qual Jana Suau és coordinadora: aturar-se a pensar, a seure i a reflexionar; parar-se a observar i a escoltar, encara que marcant límits que siguin ben coneguts pels infants.


Per últim, vos deixo una llista d'aquells indicadors de qualitat, que considero que disposa el centre del qual es va parlar durant la conferència:

·         El respecte dels ritmes de cadascú, però seguint una mateixa línea pedagògica.
·         El context i concepte d'infant (infant= protagonista del seu aprenentatge).
·         Cooperació.
·         Decisions per mitjà del consens.
·         Un projecte viu i obert.
·         Un bon equip directiu.
·         Importància de justificar bé els canvis.
·         "Pel mateix camí, però cada un al seu ritme".
·         Metodologia basada en ambients d'aprenentatge.
·         Rutines flexibles.
·         La importància de gaudir cada moment.
·         La proporció de llibertat als infants, però intervenint l'adult en els casos que sigui necessari.
·         Ambient familiar i bona participació/ relació de les famílies.
·         La cuina educativa.
·         La importància de la psicomotricitat i el moviment.
·         Prioritat de les necessitats bàsiques dels infants.
·         Pati/ exterior educatiu.
·         Reunions setmanals o quinzenals, moltes reflexiones, dinàmiques,...
·         Importància de debatre.
·         Actitud oberta, compromesa i col·laboradora, defensora del treball personal de cada membre de l'equip docent.
·         La importància de convidar a elements externs per la crítica i l'observació del funcionament del centre.
·         Reflexions pedagògiques envers problemes d'aula.
·         El treball de l'empatia.
·         Escola oberta.
·         Importància de l'autonomia i els primers moviments de l'infant.
·         Prioritat de les etapes de desenvolupament de l'infant.
·         Diversitat de materials.
·         Experiència d'altres escoles infantils.
·         Acompanyament i observació constant de l'adult.
·         Entorn relaxat.
·         Context i concepte d'infant.
·         Material estructurat, que no es sol trobar a casa, natural i reciclat.
·    Importància d'aturar-se a: pensar, seure, reflexionar, observar, escoltar, posar límits que siguin coneguts pel nen o nena en qüestió.

Espero que vos hagi resultat interessant aquesta nova entrada, ja que per a mi ho ha sigut molt!
Vos espero en la propera entrada!


EVA 

***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.2 perquè a través d'analitzar els indicadors de qualitat del centre escolar de Jana Suau, també he reflexionat i ponderat sobre aquells elements que porten a una bona actuació professional. 
-He elegit l'etiqueta 1.4 perquè per mitjà de la conferència i de les explicacions teòriques, he pogut arribar a conclusions adients sobre la pràctica educativa desenvolupada. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.2 perquè al llarg de l'entrada he identificat els elements de les bones pràctiques educatives, i fins i tot, ho he pogut comparar amb les del meu centre.