CONFERÈNCIA DE N'ALBERT

Temps passat, ja vaig poder gaudir d'escoltar conferències tant interessants i útils com la de Jana Suau i Mercè Adrover, però en aquesta entrada n'haig de parlar d'una altra que representa una molt bona pràctica educativa amb tota una sèrie d'indicadors de qualitat, i que ens va explicar n'Albert.

Albert és mestre d'educació infantil de l'escola Son Ferrer, així com també, cap d'estudis. Cal destacar a més, que una de les temàtiques principals en les quals s'ha format, és la de psicopedagogia, i que una de les seves mentalitats primordials és provar canvis. De fet, s'ha de dir que en un primer començament va optar pel model educatiu tradicional, però després d'assistir a un seminari sobre les competències bàsiques, i d'agafar certs aspectes que li agradaven d'altres escoles i d'adaptar-los en el seu propi context educatiu, es va adonar de que necessitava un canvi de manera de fer.

A continuació, explicaré tot un llistat d'indicadors que demostren que allò que ens va explicar Albert forma part d'una bona pràctica, així com també, introduiré la seva corresponent justificació. Cal tenir en compte, que per tal d'ampliar la meva pròpia formació en relació als indicadors que esmentaré, he revistat altres blocs i experiències.

1) Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

El fet de que es suprimeixi el llibre de text per donar pas a l'ús de les TIC, i que les organitzacions acadèmiques siguin per tasques, i no per matèries, permet donar pas a un tipus d'aprenentatge integral i globalitzat, basat amb la vinculació de diverses àrees. Així mateix, el fet de que es treballi per mitjà de les aules germanes, intercanviant-se idees, activitats i propostes, també ho afavoreix.

2) Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés. Autonomia.  

Aquest indicador es compleix quan Albert ens diu a la seva conferència, que li dóna molta importància a la inclusió i a un suport inclusiu (que sigui per a tots, i centrat en les capacitats i ritmes de les criatures). També, quan afirma que permet que tots els nens tinguin oportunitats per aprendre, oferint-los autonomia en el moment de triar quin coneixement volen obtindre.

 3) Temps i espais per a la reflexió.

El fet de que l'escoleta porti a terme activitats competencials i basades amb la vida quotidiana, conjuntament amb les famílies, esdevé en un espai i un temps per a la reflexió en sí mateix. Els claustres pedagògics també hi són molt importants.

4) Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

Albert afirma que els alumnes trien què volen aprendre (sense haver de dependre sempre d'un adult), i destaca la importància dels coprotagonistes. A més, amb aquest indicador, també s'aconsegueix potenciar el següent: Potenciar l'autonomia de l'alumnat.

5) Implicació i compromís educatiu.

Albert ens explica que hi ha una implicació i un compromís constant, per part de les famílies al centre, dels propis alumnes, així com també, dels mestres.

6) Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa i del professorat. Capacitat d'autocrítica, transformada en propostes de millora.

Hi ha diversos aspectes que demostren que aquest indicador es compleix. En primer lloc, a n'Albert li agrada provar canvis, i anar canviant de mentalitat dins de l'aula sempre que sigui necessari. A més, aquest mateix ens explica, que en un principi, treballava el model tradicional, però que a l'assistir a un seminari sobre les competències bàsiques, va adonar-se de que no les treballava, i es va proposar millorar. Per tant, destaca un altre indicador fonamental: El procés de canvi té importància. 

  

En segon lloc, Albert també destaca la importància de la innovació pedagògica (participació en cursos i congressos, claustres pedagògics,...) i de la formació continuada, com a motors primordials per al procés de canvi, tot fent-se una autocrítica constant, transformada en processos de millora. D'aquí se'n pot extreure un altre indicador: la formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

7) Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.  

Aquests són alguns dels criteris que demostren que s'aposta per aquest tipus de currículum: es defensa un tipus d'aprenentatge centrat en els alumnes, les famílies i els mestres; amb les aules germanes s'intercanvien idees, propostes i activitats; les propostes d'activitats són variades; i per últim, destaca l'equilibri i la coherència entre el marc teòric i l'infant.

D'aquest indicador en deriva un altre (pels mateixos motius): Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi.

8) Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

Aquest indicador també està molt relacionat amb l'anterior del currículum. De fet, està lligat a ell. Cal mencionar que al llarg de la conferència, Albert ens explica que li dóna molta importància als agrupaments heterogenis, entre els quals s'inclouen: grups interactius "1, 2, 4", els amics especials (per parelles), les aules germanes, els tallers d'art interclasse,...

Per una altra banda, també afirma que l'organització horària és la pròpia d'una escola competencial.

9) Fomentar la motivació de l'alumnat.

Albert destaca que es considera essencial la motivació de l'alumnat perquè tot funcioni, i que amb la metodologia de les aules germanes, els nens i nenes es motiven més, perquè aprenen els uns dels altres.

10) Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

Cada dia els infants tenen una activitat competencial que parteix de la quotidianitat i del treball de les competències bàsiques, atenent a les seves preferències i ritmes d'aprenentatge. A més, Albert, en un exemple del primer cicle d'educació primària, ens diu que a l'escola Son Ferrer es dota de sentit allò que es fa a l'aula.

11) Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

Un aspecte que demostra que es compleix aquest indicador, és que es considera vital la importància de l'entrada de les famílies a l'escoleta, i a la coordinació d'aquesta última, amb els instituts.

Un altre tret que ho demostra és el treball en xarxa, del qual sorgeix un projecte de millora del barri, la coordinació amb els diversos serveis socials, una plataforma que aglutini totes les entitats del nucli,...

12) Treball cooperatiu dels mestres.

Aquest indicador és clau en l'escola Son Ferrer de la qual parla Albert, ja que és un dels seus objectius principals, i que es desenvolupa principalment, gràcies als claustres pedagògics.

13) Treball cooperatiu amb les famílies.

Aquest és un dels altres objectius claus de l'escola Son Ferrer. Això és així, ja que es considera fonamental que les famílies participin en les dinàmiques d'aula, en les festes, en els tallers, reunions,... A més, es desenvolupa un projecte Escola competent- famílies competents, per millorar-ne la coordinació.

14) Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

Un últim objectiu principal de l'escola Son Ferrer és la cohesió de grups. Aquesta última s'aconsegueix a través de l'amic especial, les aules germanes, les dinàmiques d'aula, la lectura en parelles, els grups interactius, els tallers d'art interclasse,...

15) Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.  

Aquest indicador s'aconsegueix fomentar per mitjà de les aules germanes (a on els grans tornen petits i els petits grans), i gràcies als grups interactius "1,2,4" (enriquint-se l'aprenentatge individual a través del posterior treball en equip).

16) Avaluació formativa i continuada.  

Aquest tipus d'avaluació és un dels reptes de l'escola Son Ferrer. Això no obstant, Albert afirma que es desenvolupa una avaluació competencial mitjançant rúbriques, proves escrites i orals, autoavaluacions,... A més, s'aposta per l'avaluació continuada del procés, no només dels infants, sinó també dels mestres.

17) Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte,...   

Especialment a través de les aules germanes, els nens grans i petits es poden organitzar tant bé, que fins i tot, millora el clima de l'aula.

18) Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.   

Alguns aspectes que demostren que aquest indicador es compleix són: els grans vincles afectius que s'estableixen amb els infants, i pel foment de l'atenció a la diversitat, a través de la qual es respecten interessos, ritmes i capacitats de les criatures.

Dins d'aquest indicador n'ha sorgit un altre també de molt important: Els vincles afectius i positius amb l'alumnat.

19) Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

Alguns exemples del que ens explica Albert, i que demostren que s'aposta per aquests tipus de metodologies són: el treball de les competències bàsiques, el treball cooperatiu (entre mestres, infants i famílies), les aules germanes, la importància d'atendre a la diversitat, i per últim, l'escolta i la mirada activa cap a les criatures.

20) Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

Els amics especials i les aules germanes són exemples que permeten resoldre els conflictes, mitjançant el diàleg i la reflexió. A més, a l'escola Son Ferrer, s'intenta ser molt empàtic amb les famílies (posar-se a la seva pell), entendre-les, acompanyar-les,...

21) Fonamentació teòrica al darrere.  

Albert ha visitat moltes escoles (intercanvis pedagògics), agafant certs aspectes, i adaptant-los en el context de la seva escola. A més, se li dóna molta importància a la participació en jornades, cursos i congressos, per part dels diversos docents.

22) Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

El professorat de l'escola Son Ferrer va duent a terme petites accions que es van contagiant, sempre de forma democràtica i comuna. Aquest indicador està molt relacionat amb el següent: Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa. Consens entre la comunitat educativa.

23) Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.   

Albert ens conta que en tot moment es crea i es consolida a partir de la línea de centre.

24) Ha de ser documentada.

Albert va parlar a la conferència d'aquest indicador, tot afirmant que una bona pràctica ha de tenir una història, estar construïda a poc a poc, i estar consolidada amb els fets i esdeveniments que es produeixin.

25) Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.    

A l'escola Son Ferrer es prioritzen les tasques i activitats procedimentals.

Per concloure, són molts els motius i els indicadors que demostren que allò que ens va explicar Albert en la seva conferència, es pot qualificar de bona pràctica. 

***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES:

-He triat l'etiqueta 1.2, ja que al llarg de l'entrada analitzo els elements i indicadors d'una bona actuació professional. 

-He elegit l'etiqueta 4.2, perquè he identificat l'experiència d'Albert com a bona pràctica. 

-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 1.3, ja que he accedit a altres blocs i experiències, per tal d'obtenir més formació en relació a tots els indicadors descrits al llarg de l'entrada.