UNA PETITA REFLEXIÓ ENVERS LA PRIMERA SETMANA DE PRÀCTIQUES

Tal i com havia dit en l'anterior entrada, en aquesta nova m'agradaria fer una petita reflexió envers la meva experiència, sentiments i vivències, durant la primera setmana de pràctiques en l'escoleta de Can Cantó (concretament amb infants d'entre 2 i 3 anys).

En primer lloc, m'agradaria posar encís amb el meu primer dia del Pràcticum, ja que sens dubte, des del meu punt de vista, la primera impressió és la més important de totes, i la que provoca que s'emprengui una direcció o una altra. Observeu què vaig escriure en el meu diari de pràctiques el primer dia d'assistir a l'escoleta:

EL MEU PRIMER DIA DE PRÀCTIQUES (17 DE FEBRER)

Dir que un cop que m'he trobat dins l'escola, s'han succeït en mi una gran quantitat d'emocions i sensacions, convertint-me en una mena de "batut de maduixa vivent".  És 17 de febrer, el meu primer dia de pràctiques, i m'he sentit emocionada, il·lusionada, amb ganes de començar, sorpresa davant les novetats constants al llarg del dia, però a la vegada nerviosa, perduda, un sentiment de no saber què fer, de no saber per on començar, de no conèixer fins a quin punt intervenir a l'aula o ajudar als infants,... o si bé, adoptar un rol més observador. Això no obstant, tots els sentiments de caire més negatiu que pogués tenir, han esdevingut en sentiments i sensacions realment agradables, fent-me adonar que "potser" ser mestra d'infantil, és el meu futur, ja que almenys per ser el primer dia, m'he sentit molt ben acollida, plena, i contenta amb els estudis que temps passat vaig decidir emprendre, ja sigui gràcies als nens i nenes d'entre 2-3 anys (sempre amb una resposta agraïda davant el poc que reben), o bé, a l'ajuda de la meva tutora d'aula i mestra de suport. Per altra banda, quines són algunes de les meves primeres experiències que he viscut (a banda d'adoptar un paper especialment observador)? Posar roba, cordar sabates, ajudar a resoldre conflictes que es poguessin produir entre els infants i el material, donar menjar als nens i nenes , regular la seva actitud,...  Tot dut a terme de forma molt breu, però amb interès de formar part del grup-classe el més aviat possible.   També he pogut experimentar, que els nens d'entre 2 i 3 anys es troben en una etapa molt egocèntrica, però a través de les intervencions necessàries, es pot aconseguir que interioritzin correctament quines són les normes que s'han de seguir a l'aula. Per concloure, ha sigut un dia de grans aprenentatges i emocions, i una font molt important per conèixer de primera mà com s'estableix el funcionament a l'aula durant el dia a dia.

A continuació, un petit resum reflexiu de com ha succeït en general la continuació de la meva primera setmana de pràctiques:

DIMARTS 18: El dia següent al meu primer dia de pràctiques, arribo més tranquil·la a l'escoleta, i amb moltes ganes de seguir aprenent, però encara insegura, i sense saber com actuar en els moments més innovadors per a mi. M'entusiasma el fet de que els infants ja m'anomenin pel meu nom, i alguns, em tractin com una mestra més. De fet, em recorden tot el que havíem fet el dia anterior conjuntament. Com encara em trobo desorientada (tot i que començo a dur a terme petites col·laboracions en el moment de les rutines d'higiene/ alimentació/ descans de forma més organitzada que el dia anterior), intento imitar el que fan la meva tutora d'aula i la mestra de suport, per tal d'adquirir les estratègies necessàries per establir l'ordre de  l'aula, entre altres. Per últim, només mencionar que ha set un dia molt divertit, ja que a banda de ser gran font d'aprenentatges per a mi, també he pogut gaudir d'assistir amb els infants a la piscina, no com una excursió, sinó com una activitat programada que es realitza tots els dimarts, i de la qual m'he quedat fascinada de poder gaudir. De fet, trobo que és molt important que els infants experimentin amb l'aigua, ja des de ben petits.

DIMECRES 19: Començo a assabentar-me millor, de quin és el funcionament del dia a dia que segueix el meu grup-classe, i de les normes i les rutines que es duen a terme (les quals les començo a tenir més interioritzades, i prenen més sentit en mi). És durant aquest dia, quan començo a dur a terme petites col·laboracions, per tal de recolzar la feina de la meva tutora, davant d'alguna activitat programada per aquesta última. Per exemple, ajudo als infants a crear-se una corona per mitjà de gomets. Per últim, és en aquest dia també, quan començo a notar que tant la meva tutora d'aula, com la mestra de suport corresponent, també dipositen més confiança en mi, i comencen a demanar-me que les ajudi en diverses situacions en concret, ajudant-me així, de mica en mica, a integrar-me a la classe, i a prendre més protagonisme.

DIJOUS 20: Durant aquest dia, ja no només m'intento assabentar de les activitats que es duen a terme concretament en el meu nivell, sinó també d'aquelles activitats que s'efectuen en general a nivell de centre, com puguin ser les de Carnestoltes. Mai he canviat bolquers, i decideixo emprendre la iniciativa de preguntar a la meva tutora d'aula i a la mestra de suport del grup-classe, quin és el procediment que segueixen. Mostro interès, i em confirmen que el dia següent ja podré començar a realitzar el canvi de bolquers que desitgi. Per últim, esmentar que és en aquest dia, quan ja es pot dir que pràcticament em sento integrada a la classe, ja que participo en molts moments del dia, i observo, com em deixen més col·laboració per part meva, i com de contents que estan els infants amb jo.

DIVENDRES 21: Amb una setmana, ja començo a conèixer millor els infants, el seu caràcter i la seva forma d'actuar. També m'entusiasma el fet d'anar aprenent cada dia, una activitat programada més, com pugui ser en aquest cas, la de la llibreta viatgera. Cada setmana una de les famílies se'n porta el llibre, i per mitjà de fotografies i petits escrits, ha de resumir allò més destacat des del naixement del petitó, així com d'aquells viatges que hagin realitzat. Després, a l'aula, el nen en qüestió ho ha d'explicar a la resta de companys. Per un altre costat, és en aquest dia, que per fi puc dir que he començat a canviar bolquers, i ha set fascinant!   Per últim, puc arribar a la conclusió, que la primera setmana a l'escoleta, no m'ha deixat sens dubte indiferent.

Podria resumir la meva primera setmana de pràctiques, per mitjà de la següent metàfora:

-El primer dia em sento com una desconeguda que no sap nadar, a la qual la tiren a la mar, i ha d'aconseguir sobreviure.

-A mesura que va transcorrent la setmana, em sento com si anés dins un vaixell petitet, de camí cap a un vaixell de grans dimensions. Això reflexa que ja em sento més segura, però em falta tot un univers per descobrir.

-L'últim dia de la setmana ja estaria a punt d'agafar el vaixell, el meu protagonisme dins de l'aula, però encara em faltaria pujar unes llargues escales, que representen la consecució del meu coneixement.

                                          http://www.flickr.com/photos/jubilo/255364331/

Fins la propera entrada!

EVA

***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES: 

-He triat l'etiqueta 2.1 perquè al reflexionar envers la meva experiència durant la primera setmana de pràctiques, analitzo quins són els meus punts forts i els meus punts febles, al mateix temps que observo, de quines capacitats i competències disposo.
-He elegit l'etiqueta 2.5 perquè a través del meu diari de pràctiques, recull els diversos dubtes i dilemes que pugui tenir.
-He seleccionat l'etiqueta 2.6 perquè al llarg de l'entrada he argumentat què he fet durant la meva primera setmana de pràctiques, i el perquè.