EL CONTRAST ENTRE LES MEVES EXPECTATIVES INICIALS I LA REALITAT VISCUDA

Hola de nou!

En aquesta nova entrada, he decidit escriure sobre el contrast que hi ha entre les meves expectatives inicials com alumna en pràctiques, i la realitat que després he viscut durant les primeres setmanes.

Des de la meva perspectiva, no tenir expectatives inicials respecte alguna situació és una utopia. Això és així, ja que encara que es vulguin evitar i que no influeixin, sempre s'acaba tenint-ne. Això no obstant, hi ha la sort de que aquestes expectatives poden canviar amb el temps, i en el cas de que hi hagi alguna negativa, acabar fent-li front, o bé, acabar aprenent d'allò que no resulta agradable i intentar trobar aspectes positius.

A continuació, vos exposaré un quadre d'algunes de les meves expectatives inicials:

LES MEVES EXPECTATIVES INICIALS

1) Tenir por de sentir-me perduda al llarg de totes les pràctiques i un sentiment de no saber què fer, de no saber per on començar, de no conèixer fins a quin punt intervenir a l'aula o ajudar als infants. 2) Sentir-me ben acollida al centre. 3) Sentir que els estudis que vaig emprendre a primer és el que realment m'agrada per a un futur. 4) Tenir por de que la meva tutora només m'estableixi un rol observador al llarg de totes les pràctiques, i no pugui arribar a intervenir molt més enllà. 5) Ser capaç d'interioritzar el funcionament del dia a dia a l'aula. 6) Creure que molts dels infants no em voldran fer cas, només a la seva tutora, i que no tindran interès per jo. 7) Creure que no seré capaç de realitzar amb èxit algunes tasques com: canviar bolquers, convèncer als infants perquè mengin, contar contes, establir l'ordre de la classe,... 8) Creure que em costarà quasi totes les pràctiques saber resoldre petits conflictes entre els infants. 9) Tenir la idea de que no es pot ser un mestre modèlic i amb totes les respostes, sinó que tinc el dret a equivocar-me.

En el següent requadre, he diferenciat aquells aspectes que finalment sí que s'han complert en la realitat, i aquells que no:

SÍ QUE HO HE VISCUT

NO ES CORRESPON EN REALITAT

Al llarg de les primeres setmanes de pràctiques, hi ha certs aspectes dels anteriorment mencionats, que s'estan complint en la pràctica, o bé, que es segueixen mantenint com a expectativa: -He pogut experimentar un sentiment de pèrdua en cada acció nova que he emprès, i de no saber fins a quin punt intervenir (per exemple, en el moment del pati, si deixar joc més lliure, o bé, dur a terme algun moment de joc dirigit per incentivar als infants). Això no obstant, aquesta expectativa no cal entendre-la de forma negativa, sinó que des del meu punt de vista és un aspecte totalment normal, ja que no tinc cap tipus d'experiència anterior amb nens petits, i òbviament, és normal sentir-se perduda, i de fet, ho veig com un aspecte positiu, per després adonar-se d'allò que s'ha anat aprenent. -Per un altre costat, des del primer dia em vaig sentir ben acollida al centre, i encara continuo sentint-ho. També que els estudis que vaig decidir emprendre, és allò que realment m'agrada. -Sabia que era capaç d'interioritzar el funcionament del dia a dia a l'aula, i de les diverses rutines, i s'ha complert. -Per últim, he intentat des del primer dia no pensar en ser una mestra model, sinó en aprofitar per aprendre dels meus propis errors.

Cal saber que moltes de les expectatives inicials que tenia, en la pràctica real no s'estan complint: -Pensava que el sentiment de pèrdua i de no saber què fer el tindria al llarg de totes les pràctiques, i ara he pogut observar, que en moltes tasques ja em sento segura, i sé què faig i perquè ho realitzo. -Creia que la meva tutora m'establiria un rol molt observador al llarg de tot el curs, i no ha set així. Són moltes les intervencions i col·laboracions que m'encomana, i moltes les funcions que em permet realitzar com ella. A més, moltes de les tasques amb les quals pensava que no m'anirien bé, ja hi tinc un gran control: canviar bolquers, convèncer als infants perquè mengin, contar contes,... -Per una altra banda, també tenia la idea de que els infants no em voldrien fer gaire cas, ja que ja estaven acostumats amb la seva tutora. Això no obstant, ràpidament m'he sorprès del cas que em fan quan els hi dic que facin o no realitzin una acció, i fins i tot, són ells els que em venen a cercar perquè els ajudi, com una mestra més. -Per últim, pensava que fins a quasi finals de pràctiques no sabria resoldre petits conflictes que sorgissin entre els infants, i ja són molts els que he ajudat a resoldre entre els més petits amb èxit.

"Viviríamos mejor si bajáramos las expectativas sobre el resultado de nuestras decisiones"

Barry Schwartz, psicòleg

***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.4, ja que a partir de la contrastació de les meves expectatives, arribo a conclusions. 

-He seleccionat l'etiqueta 2.5, ja que al contrastar les meves expectatives inicials i la realitat viscuda, deixo entreveure dubtes i dilemes. 

-Per últim, he elegit l'etiqueta 4.3, ja que a l'analitzar la realitat viscuda, elaboro hipòtesis de les meves pràctiques.